El vell i la mar

El vell es fa a la mar cada dia, amb obstinació, malgrat que durant setmanes senceres ha de tornar a port amb les mans buides. Les altres barques arriben plenes de pesca; la seva no. Però ell sap que allà, mar endins, l’espera el peix espasa més gros que hagi estat vist. I després d’una lluita aferrissada, a vida o mort, obtindrà el trofeu per la seva tossuderia encara que el mar sigui ple de taurons afamats i la costa estigui encara tan lluny… El vell tindrà el record de la lluita i la satisfacció de la victòria. A això, cap tauró no hi clavarà les dents. El vell i la mar, que va obtenir el premi Pulitzer i va ser la darrera obra publicada per l’autor abans d’obtenir el premi Nobel el 1954, és probablement el text més popular de Hemingway. Tot i la seva simplicitat i brevetat, s’erigeix com un cant a la grandesa de l’home encarnada en un vell pescador vençut.